Els que em coneixeu des de fa un temps ja sabeu que el disseny d’espais i materials educatius és una de les meves grans passions. Amb els anys he anat descobrint el potencial pedagògic que pot arribar a tenir un espai i, gràcies a molta formació i a la visita de centres que són referents en aquest àmbit, he anat construint la meva pròpia mirada.

Cada inici de curs és una nova oportunitat per repensar l’aula. Però abans de moure un moble, comprar un material o decorar una paret, hi ha una pregunta que sempre intento respondre: què necessiten els infants que tindré davant?

Per a mi, aquest és el punt de partida de qualsevol disseny. Sense una observació acurada i una detecció real de les seves necessitats, la resta de decisions perden sentit. L’espai ha d’estar al servei dels infants, i no al revés.

A partir d’aquí, hi ha alguns aspectes que intento tenir sempre presents.

Espais acollidors

Què important és sentir-se com a casa quan ets a l’escola.

L’aula és un espai on els infants passen moltes hores i, d’alguna manera, acaba formant part de la seva vida. Tot i això, no deixa de ser un entorn diferent de casa seva. Per això crec que una de les nostres prioritats hauria de ser convertir-lo en un espai que transmeti seguretat, confiança i benestar.

M’agrada pensar en espais que convidin a quedar-s’hi, que permetin compartir moments amb els altres però també trobar instants de calma i de solitud quan els necessiten. Espais organitzats perquè els infants els puguin entendre, gestionar i sentir com a propis.

Espais que expliquen històries

L’espai també comunica.

Cada dia, a l’aula hi passen centenars de petites històries que sovint desapareixen si ningú les recull. Per això m’agrada reservar un lloc per a la documentació pedagògica: fotografies, converses, produccions i petits relats que expliquin la vida que es genera dins de l’aula.

Quan els infants es reconeixen en aquestes documentacions, tornen a reviure els seus processos d’aprenentatge. Les famílies poden descobrir què passa durant el dia i els mestres disposem d’una eina molt valuosa per observar l’evolució del grup i de cada infant.

Espais vius que es transformen

Un espai educatiu no hauria de ser una fotografia fixa.

L’aula que preparem al setembre difícilment serà la mateixa al febrer o al maig. Els infants canvien, els seus interessos evolucionen i les seves necessitats també. Per això l’espai ha d’anar transformant-se amb ells.

Potser no cal fer grans revolucions, però sí petites modificacions que mantinguin l’aula viva: incorporar nous materials, reorganitzar algun racó, deixar entrar els canvis de la natura o donar resposta a nous projectes i inquietuds que apareixen al llarg del curs.

Dissenyar espais és dissenyar oportunitats

Quan preparem un espai no només estem decidint on col·locarem els mobles o els materials. Estem creant un entorn que pot afavorir les relacions, el joc, l’autonomia, la curiositat i l’aprenentatge.

Per això crec que val la pena dedicar temps a observar, escoltar i repensar els espais que oferim als infants. Sovint, petits canvis en l’entorn poden generar grans oportunitats d’aprenentatge.

La formació “Transformant els espais educatius” neix amb aquesta voluntat: acompanyar els docents a analitzar, repensar i transformar els seus espais des d’una mirada pedagògica, sempre posant les necessitats dels infants al centre de totes les decisions.