Les colònies escolars han tornat a situar-se al centre del debat mediàtic arran de les reivindicacions del sector educatiu. I, enmig de tot aquest debat, hi ha una pregunta que em ronda pel cap:
En quin moment vam donar per fet que anar de colònies també havia de formar part de l’escola?
No tinc clara la resposta. Ni tan sols tinc clar què penso sobre això. Però potser precisament per això em sembla interessant compartir la reflexió.
Jo no recordo haver anat de colònies amb l’escola. En canvi, sí que recordo perfectament els campaments de Nadal, Setmana Santa i estiu amb el cau. Dormir fora, caminar, muntar tendes, cuinar, organitzar-nos, conviure…
Allà vaig aprendre moltíssimes coses. I va ser també en el món del lleure, fent de monitor, on vaig començar a descobrir la meva vocació educativa.
Quan l’escola ho vol abraçar tot
Amb els anys, l’escola ha anat assumint cada vegada més responsabilitats. I moltes tenen tot el sentit: l’escola garanteix que determinades experiències puguin arribar a tots els infants, independentment de la seva realitat familiar.
Però em pregunto si, en aquest procés, també hem anat ocupant espais que tradicionalment havien estat més vinculats a altres agents educatius.
Colònies, sortides, experiències a la natura, convivències…
I em sorgeix el dubte: pot ser que, mentre ampliàvem els límits de l’escola, també hàgim contribuït a desdibuixar el paper de caus, esplais i altres entitats?
Segurament seria massa simple explicar la pèrdua de força de l’associacionisme només per això. Hi ha molts altres canvis socials al darrere. Però crec que és una pregunta interessant.
No tot allò que educa ha de passar per l’escola
Potser hem associat tant educació i escola que ens costa separar-les. I reconèixer que una experiència té un enorme valor educatiu no significa necessàriament que l’hagi d’oferir l’escola.
Els caus i els esplais no són simplement espais on els infants passen el temps. Hi ha projecte, intencionalitat, convivència, responsabilitat, comunitat i participació. És educació. Educació no formal, però educació amb el mateix valor i qualitat.
No escric això per defensar que les escoles hagin de deixar de fer colònies. De fet, continuo sense tenir clara la resposta. Però potser la pregunta no és qui ha de fer les colònies.
Potser hauríem de preguntar-nos si hem acabat esperant que l’escola ho faci tot i, pel camí, hem deixat una mica de banda tots aquells altres espais que també eduquen.