Com a mestres, una part important de la nostra feina és acompanyar els infants i oferir-los les ajudes que necessiten. Però, de vegades, amb la millor de les intencions, acabem intervenint més del que caldria.

Ajudar no sempre significa facilitar les coses o resoldre una dificultat. De fet, algunes de les nostres intervencions poden acabar limitant oportunitats d’aprenentatge.

Potser val la pena preguntar-nos: quan les nostres ajudes realment ajuden?

Donar temps i espai

De vegades ens anticipem massa. Veiem que un infant té una dificultat i, gairebé sense adonar-nos-en, ja li estem oferint una solució. Potser li expliquem com fer-ho, li col·loquem correctament el material o acabem fent nosaltres allò que estava intentant.

Però, què hauria passat si haguéssim esperat una mica més?

Confiar en les possibilitats dels infants també significa donar-los temps per provar, explorar alternatives i trobar les seves pròpies solucions. No intervenir immediatament no significa deixar d’acompanyar. De vegades, observar i esperar és precisament la intervenció que necessiten.

Deixar espai a l’error i al dubte

Equivocar-se, dubtar o no saber com continuar també forma part de l’aprenentatge. Quan corregim constantment o oferim respostes massa ràpidament, podem estar reduint les oportunitats perquè els infants pensin, experimentin i construeixin les seves pròpies estratègies.

Això no significa que haguem de deixar-los instal·lats en la frustració. Significa entendre que no totes les dificultats necessiten una solució immediata per part de l’adult.

De vegades, una pregunta, una mirada o una mica més de temps poden ser suficients perquè l’infant trobi una altra manera d’avançar.

Ajustar les ajudes a cada infant

Tampoc es tracta de defensar que els infants ho hagin de fer tot sols. Precisament, una de les nostres responsabilitats és conèixer-los prou per identificar quines ajudes necessiten i en quin moment.

Hi haurà situacions en què caldrà intervenir directament, d’altres en què podrem oferir una pista o simplificar una tasca, i moments en què serà millor observar sense intervenir.

I tan important com saber oferir una ajuda és saber retirar-la quan ja no és necessària. Perquè allò que avui necessita un infant potser demà ja ho podrà fer amb més autonomia.

Potser ajudar un infant no sempre és fer-li el camí més fàcil, sinó donar-li les eines perquè el pugui recórrer.

I aquí hi ha una part essencial de la nostra feina: aprendre a distingir quan cal intervenir i quan cal deixar espai.