Quan dissenyem una situació d’aprenentatge, podem tenir tots els elements curriculars ben relacionats. Però hi ha una altra pregunta que també hauríem de fer-nos: com viuran els infants aquest procés? Més enllà de pensar què farem, podem incorporar alguns elements que ajudin a donar sentit al recorregut.

Un inici que provoqui

Una provocació, un conte, un objecte, una experiència o una bona pregunta poden convertir-se en el punt de partida d’una situació d’aprenentatge. Elements clau de les situacions…

Però provocar no és simplement sorprendre. L’objectiu no és aconseguir un “uau!”, sinó despertar curiositat, generar preguntes i oferir un motiu per voler començar a investigar. Per això, més que preguntar-nos només “Com els motivaré?”, potser hauríem de pensar: “Què pot començar a passar a partir d’aquí?”

Fer visible el procés

Una vegada iniciat el repte, també és important ajudar els infants a entendre el recorregut: Què estem investigant? Què hem descobert? Què ens falta? Cap a on avancem?

Podem utilitzar recursos com bases d’orientació, cronogrames, mapes de vida d’aula o llibretes d’aprenentatge per fer visible aquest procés. No són només eines per organitzar-nos com a mestres. Ajuden els infants a situar-se, participar i guanyar autonomia dins del seu propi procés d’aprenentatge.

Un objectiu compartit

El producte final tampoc hauria de ser aquella activitat que afegim quan la situació d’aprenentatge ja està acabada. Podem entendre’l com un objectiu compartit que dona sentit al recorregut i que es va construint durant el procés. Pot prendre formes molt diverses, però ha de ser contextualitzat, rellevant i representar d’alguna manera allò que hem viscut i après. Elements clau de les situacions…

Al final, una situació d’aprenentatge no és una suma d’activitats. És un recorregut, un punt de partida que ens convidi a començar, eines que ens ajudin a entendre per on estem passant i un objectiu compartit cap al qual avançar.