Quan comença un nou curs, una de les primeres coses que acostumem a fer és parlar dels infants que acompanyarem. Llegim informes, fem reunions de traspàs, compartim observacions, coneixem situacions familiars, necessitats específiques, dificultats, fortaleses o aspectes que durant el curs anterior han estat especialment rellevants.

I tota aquesta informació és important. Però potser també val la pena preguntar-nos: què fem amb ella després?

Conèixer la trajectòria d’un infant ens pot ajudar molt, però també existeix el risc que allò que sabem acabi condicionant excessivament allò que esperem veure.

Hi ha informació que necessitem conèixer

Seria difícil defensar que hem de començar cada curs des de zero. Hi ha informacions que són imprescindibles per poder fer una bona intervenció educativa: necessitats específiques, aspectes relacionats amb el desenvolupament, situacions personals rellevants, estratègies que han funcionat, dificultats que cal tenir presents o qualsevol informació que pugui ajudar-nos a acompanyar millor un infant.

Un bon traspàs ens evita començar a cegues. Ens permet anticipar-nos, entendre determinades situacions i oferir una resposta més ajustada des del primer moment.

Per tant, la qüestió no és si necessitem o no aquesta informació. La qüestió és com la utilitzem.

La informació parla d’un moment concret

Quan algú ens explica com és un infant, en realitat ens està explicant com s’ha mostrat aquell infant en un context i en un moment determinats. I això és important recordar-ho.

Un infant que al juny necessitava molta presència adulta pot haver guanyat autonomia durant l’estiu. Un infant que participava poc en gran grup pot començar el nou curs mostrant-se molt més comunicatiu. O un infant que tenia dificultats per entrar en determinats jocs pot trobar un nou grup amb el qual establir relacions diferents.

La informació anterior no era incorrecta. Simplement, els infants evolucionen. Han passat setmanes, han viscut experiències noves, han crescut i han madurat. I, a més, el context també ha canviat.

Per això, un traspàs hauria de ser un punt de partida, no una fotografia fixa.

Un context nou també genera respostes noves

I és que no només canvia l’infant. També canvien les condicions que l’envolten.

Pot haver-hi una nova aula, una nova mestra, nous companys, altres materials, unes rutines diferents o una manera d’acompanyar que no és exactament la mateixa. Davant d’un context nou, també poden aparèixer respostes noves.

De vegades ens sorprèn descobrir que un infant fa amb nosaltres alguna cosa que “mai feia”, o que una dificultat molt present el curs anterior gairebé no apareix. I també pot passar al revés.

No tenim tot el control sobre aquestes variables, perquè el desenvolupament no és lineal ni es produeix de manera aïllada. Els infants també es construeixen en relació amb els contextos que habiten.

Tornar a donar temps per mostrar-se

Per això, els primers dies són també una oportunitat per tornar a mirar. No per ignorar la informació que tenim, sinó per contrastar-la amb l’infant que ara tenim davant.

Cal donar-li temps per ubicar-se, entendre el nou espai, establir vincles, descobrir les dinàmiques del grup i, sobretot, tornar-se a mostrar.

Potser alguns aspectes que coneixíem reapareixeran exactament igual. Potser altres es manifestaran d’una manera diferent. I potser en descobrirem molts que no apareixien en cap informe.

Aquí és on l’observació torna a tenir un paper fonamental.

Conèixer sense etiquetar

Els traspassos són necessaris. Ens aporten context, continuïtat i informació valuosa per poder acompanyar millor. Però aquesta informació no hauria de convertir-se en una etiqueta.

No hauria de fer que busquem constantment proves que confirmin allò que ja ens han explicat ni que interpretem cada comportament des d’aquella mirada prèvia.

Potser el repte és trobar l’equilibri: conèixer prou per poder acompanyar, però continuar mirant amb prou obertura per deixar-nos sorprendre.

Perquè un traspàs no ens explica definitivament com és un infant. Ens explica una part del seu recorregut, i nosaltres tenim l’oportunitat de continuar coneixent la història des del punt on és ara.