Preparar un nou curs acostuma a venir acompanyat d’una sensació molt concreta: la necessitat de tenir-ho tot a punt abans que arribin els infants. Organitzar espais, preparar materials, posar noms, revisar l’aula, pensar propostes, acabar cartells, deixar-ho tot bonic… I, sovint, els dies previs passen molt de pressa.

Però potser val la pena fer-nos una pregunta: què necessita estar realment preparat el primer dia? Perquè no tot comença quan entren els infants per la porta. I tampoc tot ha d’estar acabat abans que ho facin.

Prioritzar allò imprescindible

Els primers dies de setembre tenim un temps limitat i moltes coses per fer. Per això, prioritzar es converteix en una decisió important. I, sovint, allò imprescindible és molt més senzill del que pensem.

Que els infants tinguin un lloc on deixar les seves coses. Que disposin d’espais on poder explorar i jugar. Que hi hagi materials accessibles. Que l’aula sigui funcional, segura i permeti començar a habitar-la.

La resta es pot anar construint. No necessitem tenir cada racó acabat, totes les parets plenes o totes les dinàmiques definides des del primer dia. De fet, deixar alguns aspectes oberts ens permetrà prendre decisions amb molta més informació quan coneguem el grup.

Preparar-nos també nosaltres

Aquesta idea pren encara més força quan acompanyem un procés de familiarització. Durant aquests primers dies, probablement els infants no es fixaran gaire en aquell cartell que hem estat preparant durant hores, ni en si tenim a punt el calendari, els càrrecs o totes les rutines que ens agradaria anar incorporant.

La seva atenció estarà en una altra banda. Estaran intentant entendre aquell espai nou, qui són les persones que els acompanyen, què passa quan la seva família marxa, on poden anar, amb qui poden jugar o què s’espera d’ells.

Per això, preparar el curs també vol dir preparar-nos per estar disponibles. Disponibles per observar, per acollir, per posar paraules, per acompanyar emocions i per donar temps.

De vegades, la millor preparació no és una aula més acabada, sinó una mestra amb prou marge per poder ser-hi de veritat.

Un espai que tingui sentit

Preparar una aula tampoc hauria de consistir a reproduir automàticament allò que sempre hi hem tingut. Cada material, cada moble, cada proposta i cada element que entra a l’espai pot portar-nos a preguntar-nos:

• Per què poso això?
• Què vull que ofereixi?
• Quina acció pot provocar?
• És accessible per als infants?
• Respon a una necessitat real?
• Facilita l’autonomia?
• Permet diferents maneres de jugar i relacionar-se?

No es tracta de convertir cada decisió en un gran debat pedagògic, sinó d’evitar preparar l’espai simplement per inèrcia. Que allò que hi posem tingui un sentit.

L’aula no ha d’estar acabada

I potser aquesta és una de les idees que més ens pot tranquil·litzar abans de començar: l’espai inicial no és definitiu. Per molt que coneguem l’edat dels infants o tinguem experiència amb altres grups, encara no coneixem aquest.

Els primers dies ens explicaran moltes coses. Veurem per on es mouen, quins espais busquen, quins eviten, quins materials generen més interès, on apareixen conflictes, on es concentren massa infants o quins racons pràcticament no s’utilitzen.

I tota aquesta informació ens permetrà modificar l’aula. Moure un moble. Retirar un material. Ampliar un espai de joc. Simplificar una proposta. Incorporar alguna cosa que no havíem previst.

Perquè l’espai educatiu també es construeix a partir de l’observació.

Preparar per començar, no per acabar

Potser preparar un nou curs no consisteix a arribar al primer dia amb una aula completament acabada. Consisteix a tenir preparada una base prou clara, funcional i acollidora perquè els infants puguin començar a habitar-la.

I, a partir d’aquí: observar, escoltar, fer canvis…

Perquè hi ha una part del curs que podem preparar abans que arribin els infants. Però n’hi ha una altra que només podrem construir quan siguin allà.

I potser aquesta és, precisament, la part més interessant.